Com cada any a Perpinyà es fa l'acte final del Correllengua i s'aprofita per commemorar el Tractat dels Pirineus. Aquest any, però, són els 350 anys del Tractat, se porta més atenció doncs sobre aquesta commemoració amb la creació de la
Comissió dels 350 anys. Per què commemorar els 350 anys? Per recordar a la gent la nostra història, de la mateixa manera que se van commemorar els 300 anys d'ocupació al País Valencià.
És un deure de memòria, va passar, ara fa 350 anys, però tampoc ho cal oblidar. Sinó ho cal oblidar, cal també denunciar l'ocupació d'un Estat que des del 1659 ens ha volgut exterminar com a poble fent servir tots els mitjans; i recordar la resistència, els 350 anys de resistència que van oposar la gent d'aquí, els Angelets de la Terra, Josep de la Trinxeria i tant d'altres contra el totalitarisme francès.
Quins objectius es marca la Comissió dels 350 anys?
Com cada any, l'objectiu principal és la manifestació. A la vegada s'han creat diversos projectes per mor d'informar la gent, de sensibilitzar-la i divulgar-li la nostra història. Aquests projectes se fan pels petits, amb l'aprenentatge d'una cançó escrita especialment per a la commemoració, i als més grans amb una llibreta feta per l'historiadora Eva Serra, i Blanca Serra. I un llibre de contes relacionats amb el Tractat dels Pirineus on hi participen molts escriptors dels Països Catalans.
Quines conseqüències creus que té en l’actualitat per Catalunya Nord el Tractat dels Pirineus?
La conseqüència del Tractat dels Pirineus és la caiguda de Catalunya Nord sota l'ocupació francesa. A poc a poc l'Estat francès opressiu i totalitari, més fi que l'Estat espanyol, ha sabut, amb mitjans molt estudiats, imposar la seua llengua com a llengua única i oficial fent callar la gent que parli català, esborrant la nostra història i matant la nostra cultura. Tot i que hagint intentat exterminar-nos, des de l'inici l'Estat francès va haver d'afrontar-se a una resistència que avui ens dia ens permet que hi hagi gent que recuperi i defensi la llengua i la cultura catalanes. Les conseqüències actuals per Catalunya Nord serien llacunes al nivell lingüístic amb la pèrdua de la transmissió dels pares als fills, històric ja que a l'escola no se fa ni una mica d'història de Catalunya si no que s'aprèn la història francesa amb per exemple els reis carolingis, cultural amb el desconeixement de la música tradicional, del caga tió, i avui la probable mort dels correfocs a Catalunya Nord i tot l'Estat francès amb la directiva 2007/23/CE que regula l'ús del material pirotècnic, i identitari quan es festeja de la mateixa manera la victoria de la USAP al campionat de França, i la victòria de França a la Copa del Món.
També s'ha d'afegir que al moment del Tractat dels Pirineus, Catalunya Nord, que era un nord manufacturer català, va esdevenir un sud agrícola, i Perpinyà va passar a ser un racó perdut del món després d'haver estat la segona ciutat del país. Avui, Catalunya Nord té prop d’un 20% d'atur, és a dir el percentatge més alt de l'Estat francès.
I per la joventut nord-catalana?
D'una banda el fet que sovint no hi hagi hagut cap transmissió des de fa dues generacions amplifica el fenomen. Avui, però, se creen cada cop més fileres bilingües a les escoles i se veu que hi ha un “català boom”, amb moltes demandes dels pares. Se recupera la llengua, i parts de cultura, d'història i d'identitat. Per al jovent, d'altra banda, li pot costar quedar-se al país ja que sovint ha de marxar per esperar trobar una feina, o fins i tot per poder anar a estudiar. O sigui que a nivell associatiu o d'organitzacions juvenils costa trobar joves.
Quina visió creus que té la població del sud de l’Albera de Catalunya Nord?
Al “Sud” com diem aquí, crec que se desconeix bastant la realitat nord-catalana. La “frontera” marca molt els esperits. Fins i tot la gent que milita acostuma a parlar de França, o si se parla de Catalunya Nord no se'n sap gaire més. Se pensa que aquí el català s'ha totalment perdut. De fet giraria la pregunta dient que al meu parer la gent de Catalunya Nord té una visió més global dels Països Catalans, que no pas la gent del sud de l'Albera que seria més aviat molt principatina.
Quins creus que ha de ser els objectius polítics que s’han de marcar per tal de caminar cap a la reunificació dels Països Catalans?
Seguint l'argumentació de la pregunta precedent diríem que l'objectiu principal és que des del Principat se prengui consciència de l'existència mateixa dels Països Catalans. Massa sovint s'espia Catalunya Nord com a curiositat, o se la redueix a una part del país on cal conservar únicament la llengua, sovint a travès de l'ensenyament, sense valorar-la com una realitat econòmica i política que existeix. Per tant, quan se fa política des del Principat, o des de Catalunya Nord, o des del País Valencià, tot hi sabent que els ritmes polítics poden ser diferents, les polítiques han de ser globals, com exemples, el combat contra la MAT, o la reivindicació d'unes infraestructures de comunicació decents, o la complementarietat de l'agricultura, o uns mitjans de comunicació plenament nacionals on no sentim pas més espanyol, (i si el sentim que també posin francès) i tants d'altres exemples.
Quin paper creus que ha de tenir Catalunya Nord en la lluita per la independència nacional?
Justament el paper de Catalunya Nord, ni que sigui a nivell simbòlic, és més important del que ens pensem, ja que tradueix el que podria ser entès com a un problema regional “espanyol” a un problema clarament nacional, al situar el país sota dominació de dos estats. La creació d'un estat independent ha de partir de les diferents realitats existents, no podem reproduïr les estructures dels estats centralistes i centralitzadors, com són l'espanyol i el francès, per tant l'aportació de Catalunya Nord, com la del País Valencià o les Balears, ha de ser bàsica en aquest procès d'independència.
Com cada any, associacions i entitats que treballem per la defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord organitzem a Perpinyà la manifestació del 7 de novembre. 
