Agenda

Manifestació - comemoració del 7 de novembre 1659
Els 5 i 6 de novembre (Perpinyà)
El 5 al vespre: Sopar i premis Segarra i Trinxeria
El 6: A les 16h Manifestació, a les 18h parlaments, a les 20h marxa de torxes, a les 20h30 concert a la Casa Musical (Llamp te frigui, Dijous Paella, At-Versaris)

divendres, 30 d’octubre del 2009

Entrevista a Llibertat.cat

Perquè commemorar els 350 anys del Tractat dels Pirineus?
Com cada any a Perpinyà es fa l'acte final del Correllengua i s'aprofita per commemorar el Tractat dels Pirineus. Aquest any, però, són els 350 anys del Tractat, se porta més atenció doncs sobre aquesta commemoració amb la creació de la Comissió dels 350 anys. Per què commemorar els 350 anys? Per recordar a la gent la nostra història, de la mateixa manera que se van commemorar els 300 anys d'ocupació al País Valencià.
És un deure de memòria, va passar, ara fa 350 anys, però tampoc ho cal oblidar. Sinó ho cal oblidar, cal també denunciar l'ocupació d'un Estat que des del 1659 ens ha volgut exterminar com a poble fent servir tots els mitjans; i recordar la resistència, els 350 anys de resistència que van oposar la gent d'aquí, els Angelets de la Terra, Josep de la Trinxeria i tant d'altres contra el totalitarisme francès.
Quins objectius es marca la Comissió dels 350 anys?

Com cada any, l'objectiu principal és la manifestació. A la vegada s'han creat diversos projectes per mor d'informar la gent, de sensibilitzar-la i divulgar-li la nostra història. Aquests projectes se fan pels petits, amb l'aprenentatge d'una cançó escrita especialment per a la commemoració, i als més grans amb una llibreta feta per l'historiadora Eva Serra, i Blanca Serra. I un llibre de contes relacionats amb el Tractat dels Pirineus on hi participen molts escriptors dels Països Catalans.

Quines conseqüències creus que té en l’actualitat per Catalunya Nord el Tractat dels Pirineus?

La conseqüència del Tractat dels Pirineus és la caiguda de Catalunya Nord sota l'ocupació francesa. A poc a poc l'Estat francès opressiu i totalitari, més fi que l'Estat espanyol, ha sabut, amb mitjans molt estudiats, imposar la seua llengua com a llengua única i oficial fent callar la gent que parli català, esborrant la nostra història i matant la nostra cultura. Tot i que hagint intentat exterminar-nos, des de l'inici l'Estat francès va haver d'afrontar-se a una resistència que avui ens dia ens permet que hi hagi gent que recuperi i defensi la llengua i la cultura catalanes. Les conseqüències actuals per Catalunya Nord serien llacunes al nivell lingüístic amb la pèrdua de la transmissió dels pares als fills, històric ja que a l'escola no se fa ni una mica d'història de Catalunya si no que s'aprèn la història francesa amb per exemple els reis carolingis, cultural amb el desconeixement de la música tradicional, del caga tió, i avui la probable mort dels correfocs a Catalunya Nord i tot l'Estat francès amb la directiva 2007/23/CE que regula l'ús del material pirotècnic, i identitari quan es festeja de la mateixa manera la victoria de la USAP al campionat de França, i la victòria de França a la Copa del Món.

També s'ha d'afegir que al moment del Tractat dels Pirineus, Catalunya Nord, que era un nord manufacturer català, va esdevenir un sud agrícola, i Perpinyà va passar a ser un racó perdut del món després d'haver estat la segona ciutat del país. Avui, Catalunya Nord té prop d’un 20% d'atur, és a dir el percentatge més alt de l'Estat francès.

I per la joventut nord-catalana?

D'una banda el fet que sovint no hi hagi hagut cap transmissió des de fa dues generacions amplifica el fenomen. Avui, però, se creen cada cop més fileres bilingües a les escoles i se veu que hi ha un “català boom”, amb moltes demandes dels pares. Se recupera la llengua, i parts de cultura, d'història i d'identitat. Per al jovent, d'altra banda, li pot costar quedar-se al país ja que sovint ha de marxar per esperar trobar una feina, o fins i tot per poder anar a estudiar. O sigui que a nivell associatiu o d'organitzacions juvenils costa trobar joves.


Quina visió creus que té la població del sud de l’Albera de Catalunya Nord?

Al “Sud” com diem aquí, crec que se desconeix bastant la realitat nord-catalana. La “frontera” marca molt els esperits. Fins i tot la gent que milita acostuma a parlar de França, o si se parla de Catalunya Nord no se'n sap gaire més. Se pensa que aquí el català s'ha totalment perdut. De fet giraria la pregunta dient que al meu parer la gent de Catalunya Nord té una visió més global dels Països Catalans, que no pas la gent del sud de l'Albera que seria més aviat molt principatina.

Quins creus que ha de ser els objectius polítics que s’han de marcar per tal de caminar cap a la reunificació dels Països Catalans?

Seguint l'argumentació de la pregunta precedent diríem que l'objectiu principal és que des del Principat se prengui consciència de l'existència mateixa dels Països Catalans. Massa sovint s'espia Catalunya Nord com a curiositat, o se la redueix a una part del país on cal conservar únicament la llengua, sovint a travès de l'ensenyament, sense valorar-la com una realitat econòmica i política que existeix. Per tant, quan se fa política des del Principat, o des de Catalunya Nord, o des del País Valencià, tot hi sabent que els ritmes polítics poden ser diferents, les polítiques han de ser globals, com exemples, el combat contra la MAT, o la reivindicació d'unes infraestructures de comunicació decents, o la complementarietat de l'agricultura, o uns mitjans de comunicació plenament nacionals on no sentim pas més espanyol, (i si el sentim que també posin francès) i tants d'altres exemples.

Quin paper creus que ha de tenir Catalunya Nord en la lluita per la independència nacional?

Justament el paper de Catalunya Nord, ni que sigui a nivell simbòlic, és més important del que ens pensem, ja que tradueix el que podria ser entès com a un problema regional “espanyol” a un problema clarament nacional, al situar el país sota dominació de dos estats. La creació d'un estat independent ha de partir de les diferents realitats existents, no podem reproduïr les estructures dels estats centralistes i centralitzadors, com són l'espanyol i el francès, per tant l'aportació de Catalunya Nord, com la del País Valencià o les Balears, ha de ser bàsica en aquest procès d'independència.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Castanya al tractat!


Aquest dissabte vine a fotre la castanya al Tractat amb la castanyada del Casal i el concert de Titot i David Rosell que presentaran el seu nou espectacle "L'esca del pecat"!
Us hi esperem nombrosos!!

Titot i David Rosell

Fa deu anys Francesc Ribera “Titot” i David Rosell, junts embarcats en Brams i Mesclat, van presentar un espectacle acústic per transmetre una sèrie de cançons pregones que, per les seves característiques, s'excloïen d'escenaris grans i potència de so.

Però en Titot i en David mai han perdut ni el contacte ni el bon costum de treballar plegats, encara amb Mesclat, en gravacions, en arranjaments i fins i tot alguna actuació puntual i quasi secreta.

Titot i David Rosell, després d'uns mesos a l'obrador, presenten un nou espectacle junts; presenten un espectacle de petit format, d'arran, de cara a cara.

El nou espectacle, L'Esca del Pecat, no és tan acústic, tan calm com el que junts i sols havien presentat fa deu anys; es treuen la son de les orelles amb un espectacle dinàmic i alegre.

http://www.myspace.com/titotidavidrosell

dimecres, 21 d’octubre del 2009

El 7 de novembre tothom a Perpinyà!

7 de novembre TOTS a Perpinyà:
Commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus


cartell programa 7NCom cada any, associacions i entitats que treballem per la defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord organitzem a Perpinyà la manifestació del 7 de novembre.

Aquesta manifestació té per objectiu explicar al conjunt de la població la nostra història, però també sensibilitzar sobre la necessitat de recuperar la nostra llengua i reivindicar la nostra identitat catalana.

Per a tot això, durant tota la jornada del proper 7 de novembre de 2009 organitzem activitats a la Plaça Catalunya de Perpinyà.

Al matí hi haurà una fira d’entitats i al migdia la possibilitat de dinar entrepans.
A la tarda, us convidem a assistir a les activitats previstes per als mainatges: jocs de la ludoteca i animació musical a partir de les 14h.
A les 16h la manifestació “350 anys de resistència!” i a les 20h30 el concert, a la Casa Musical de Perpinyà.
Us esperem nombrosos!
Més informació a http://www.350anys.cat

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Xerrada a Can Vies - Barri de Sants - Barcelona

20h Xerrada amb la historiadora Eva Serra, sobre el Tractat dels Pirineus, el context històric que hi portà i les conseqüències sobre la Catalunya nord, i amb Cecília, militant de Maulets Rosselló, que parlarà sobre la situació actual a la Catalunya nord i les perspectives de la lluita cap a l'alliberament.

21:30h Sopar Popular: crema de carbassó, pollastre a la cassola - lassanya de verdures (opció vegetariana), vi i postres: 6€.

22:30h Actuació Musical

24:00h Punxadiscos i gresca

dilluns, 19 d’octubre del 2009

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Xerrada a Castelló d'Empúries

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Autobusos que pugen el 7 de novembre: apunteu-vos-hi!

- Sortida de Cardedeu, davant del Casal de jubilat a 2/4 de 10 del matí.
- Sortida de Mataró, estació de tren a les 10 del matí
Bus d'anada i tornada (acabat el concert) + entrada al concert
Compra anticipada ( fins el 31 d'octubre: 25€
A partir del 31 d'octubre: 30€
Contacte: 699 69 48 72 o esquellot@gmail.com


  • Bus de les Terres de l'Ebre
- Sortida de Tortosa, plaça auditori a les 8 del matí.
- Sortida de l'Aldea/Tortosa a l'entrada de l'autopista a les 8h15.
Manifestació + concert + tornada (cap a la 1 del matí)
Per més informacions contacteu amb el Xavi Rodriguez: xavipepi@yahoo.es
  • Autobusos organitzats per 10MIL
Sortides des de: Lleida, Tàrrega, Manresa, Vic, Mataró, Granollers, Cardedeu, Sabadell, Terrassa, Reus, Tarragona, Vilafrance del Penedès, Martorell.
Trobareu tota la informació aquí.
Feu-nos arribar tota la informació lligada amb l'organització d'autobusos, xerrades o qualsevol acte que organitzeu en comemoració dels 350 anys.

divendres, 9 d’octubre del 2009

[València] 9 d'octubre: "Unitat popular cap a la independència i el socialisme!"

Un 9 d’Octubre més tornem a ser als carrers de València per reivindicar la nostra catalanitat. No ens mou la nostàlgia de regnes i reis conqueridors. No ens mou un desig d’idealitzar la nostra història. Estem ací, com cada any, per dir ben alt i ben fort que el nostre és un projecte de futur. Mal que els pese a uns i a altres. Per molt ens intenten ofegar els seus jutges o la seua policia. Mal que els estats espanyols i francés augmenten la seua pressió, la construcció nacional dels Països Catalans avança.

Avança, s’enforteix i cada vegada perd més la por a manifestar-se sense embuts a tots els indrets de la nació catalana. Malgrat l’espanyolisme decadent, malgrat els tontos útils de l’Estat que tots coneixem, malgrat la profunda incompetència d’uns polítics professionals que massa sovint trobem intentant fer-se un lloc a la capçalera d’algunes manifestacions, malgrat les seues renúncies incomprensibles,... cada vegada hi ha més i més persones lluiten per una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i que la volen lliure. Una voluntat que s’eleva per damunt de tanta excrecència, per damunt de la corrupció de Camps, Fabra i tota la colla de sangoneres que els han covat; per damunt de l’especulació immobiliària que uns i altres han afavorit i que ens ha conduit a aquest carreró sense exida d’atur, misèria i destrucció del territori; per damunt d’eixa concepció dels nostres municipis com la via més ràpida per forrar-se i de la qual Benidorm o la Vila Joiosa han sigut exemples recents. Cada vegada hi ha més gent en aquesta terra que sap quin és el camí de la llibertat i ha decidit avançar per ell amb pas decidit.

Des de les organitzacions de l’Esquerra Independentista que convoquem aquesta Diada del 9 d’Octubre a València, Maulets i Endavant, volem incidir en aquest aspecte. Existeix un sector creixent de les classes populars dels País Valencià que a través de múltiples expressions polítiques, sindicals, artístiques, associatives, musicals, de cultura popular,... manifesta la seua catalanitat. Unes expressions cada vegada més diverses i més nombroses que parteixen des de la base i que s’expandeixen arreu del territori. Alguna cosa estem coent entre tots i totes i s’està fent no gràcies sinó malgrat l’adversitat i la manca d’alternatives dins la política oficial i mediàtica.

L’Esquerra Independentista té un paper essencial en aquest context. Perquè si Espanya és la malaltia, les seues institucions autonòmiques són el narcòtic que alguns s’entesten en provar per tal d’alleugerir el dolor. Són el narcòtic però no l’antídot. L’Esquerra Independentista lluita per la independència de la nació sencera. No existeix alliberament nacional sense una nació completa que siga objecte d’ell. Som la garantia que tot moviment cap a la llibertat no partirà de renúncies ni entrarà al joc que Espanya, França o la Unió Europea ens vulga fer jugar. La nostra fortalesa és precisament la nostra fermesa i el temps ens dóna la raó. I no cal mirar massa lluny, ho trobem als nostres carrers, fa temps que advertim que el capitalisme ens conduiria al caos i a la pauperació de les nostres condicions de vida. I ara què trobem? Més d’un milió d’aturats als Països Catalans i una crisi de conseqüències imprevisibles. Teníem raó i cal doncs organitzar-se i lluitar, en primer lloc per defensar els nostres drets laborals, la sanitat pública, l’educació pública, i en segon lloc per posar-hi remei d’una vegada per totes. Això no passa per a reformar el capitalisme, o per parxes de 420 euros per als aturats de llarga durada, sinó per finiquitar d’una vegada aquest sistema econòmic assassí i construir-ne un món nou.

Endavant i Maulets doncs no ens conformem amb la independència, no volem escapar de les mans d’uns capitalistes espanyols per caure en les mans d’explotadors catalans, lluitem fermament per l’emancipació integral de les persones, i tots els nostres esforços van destinats a aconseguir uns Països Catalans socialistes.

Des de les organitzacions que convoquem a aquesta Diada del 9 d’Octubre de 2009, Maulets i Endavant, ens comprometem a treballar per l’enfortiment de l’Esquerra Independentista. Venen temps difícils i l’enemic ens colpejarà amb colps repressius com els viscuts pels 13 de Gandia, el del jove Karim o el cas del company d'Alacant que està acusat d'injúries a la corona espanyola, ens criminalitzarà i ens tractarà d’intimidar amb identificacions i coaccions. N’hem d’estar preparades i preparats, hem d’estar a l’altura de les circumstàncies i resistir i per a això la maduresa, el compromís militant i la unitat d’acció és necessària i imprescindible.

Vos animem doncs a totes i tots a afegir-vos a la lluita pel socialisme, la reunificació dels Països Catalans i la independència nacional. Vos fem una crida explícita a reforçar l’Esquerra Independentista i militar en els seus fronts: polític, sindical, juvenil, estudiantil, feminista, ecologista, municipalista. Tots i totes sou necessàries. Per això, us convoquem a totes a participar del bloc independentista a la manfifestació del proper divendres 9 d'octubre a les18 hores des de la Plaça Sant Agustí de la Ciutat de València.

Constuïm la unitat popular!
Visca la classe treballadora!
Visca els Països Catalans!
Visca la terra!

dijous, 8 d’octubre del 2009

Presentació de les CUP demà al Casal


Aquest divendres es presentarà per primera vegada a Catalunya Nord el projecte de les Candidatures d'Unitat Popular.
A les 18h al Casal!

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Ja se sap qui tocarà al concert del 7 de novembre

El primer grup ens arriba del País Valencià amb un nou espectacle: AL TALL

Un plantejament renovador de la música tradicional: repertori fonamentalment de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies.

AL TALL, des de la seua formació en 1975, ha editat 16 discs de llarga durada i alguns singles. Compta amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de l'Estat francés, Portugal, Itàlia, Alemanya, Mèxic.

AL TALL forma part –junt a Milladoiro (Galícia), Oskorri (Euskadi) o Nuevo Mester de Juglaría (Castella)- del nucli que va consagrar la música folk de les diferents tradicions ibèriques com un génere modern a partir del qual s’han desenrotllat posteriorment els centenars de grups i les diverses tendències de l’ona folk.

AL TALL crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d’antigues melodies i romanços sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, des de la tradició musical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, AL TALL ha anat endinsant-se en el marc més ample del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d’estils que configura la seua labor musical com una alternativa important en ordre a situar la música actual del Mediterrani (al marge d’altres ritmes importats) als àmbits internacionals de l’Occident Europeu. En els concerts AL TALL, amb la lluïsor de les seues melodies, amb la correcció de l’execució musical (més de quinze instruments diversos de corda, vent, percussió), i amb el seu domini de l’escena, produeix una immediata connexió amb el públic, bé des de l’opció d’un repertori absolutament festiu que provoca la participació lúdica dels assistents, com des de l’opció d’un repertori tranquil que ofereix l’oportunitat d’escoltar temes més delicats i complexos.

AL TALL PRESENTA EL SEU DARRER TREBALL

Vergonya, cavallers, vergonya.

Web pròpia


El segon és nord-català! Raph Dumas & The Primaveras

En el seu menú de tapes sonores, el DJ i productor nord-català Raph Dumas proposa d'ara endavant una amanida de funk. Set músics eixits del Conservatori de Perpinyà envolten aquest xef sense gorra en una aventura orquestral inèdita. Els Primaveras exploren nous horitzons del groove manllevant rítmica digital i breaks al Big Beat, improvisació al jazz i les sonoritats tradicionals de la música catalana. Darrere els seus plats, en Raph introdueix en el ball, a cops de samples i scratch, Alex Augé (saxòfon), Patrick Félicès (baix), Thierry Lopez (guitarra), Sébastien Sanz (teclat),Vicenç Vidalou (tible, tenora...), Frederic Guisset (flauta, flaviol...) i Georges Valls (trombó). O sigui els Primaveras (quasi) al gran complet. La Cobla Mil.lenària vé de tant en tant per completar aquest dispositiu en una configuració escènica digna d'un big band. El primer àlbum de Raph Dumas & the Primaveras, “Ode to Tanguy Jo”, hauria pogut ser gravat a la Nova Orleans com el somni evanescent d'un Janko Nilovic explorant la Louisiana a l'inici dels anys '70 amb els seus ritmes contemporanis. En la filiació del papa francès de l'il·lustració sonora, els Primaveras s'orienten cap a Catalunya i a les seves sonoritats ancestrals per un mix inspirat d'impressions jazz, funk i electro. Una màquina d'explorar el temps sense que sapiguem ben bé si anem cap al passat o el futur. Poc importa. Aquest creuer assolellat en resulta més sorprenent. Embarcament immediat, amb partença a Port-Vendres, allà on l'avi d'el Raph Dumas va crear als anys '50 l'orquestra dels Primaveras…

http://www.myspace.com/raphdumastheprimaveras

Entrevista feta per la Laura Bertran al diari El Punt.


I el tercer: ALLIOLI CLASH, una fusió entre Pirat's Sound Sistema del barri de Sants i dels occitans Mauresca Fracas Dub.

Mauresca Fracas Dub procedeixen del Llengadoc. Allà, l'allioli el fan amb ou.

Al barri de Sants de Barcelona, els Pirat's Sound Sistema fan l'allioli amb all i oli. I un polsim de sal, però res d'ou.

Amb aquest pretext culinari, el d'una salsa comuna amb una petita variant, els dos grups han bastit un espectacle conjunt amb la intenció de demostrar que, a banda i banda dels Pirineus, passen coses interessants i relligades amb un passat comú, un present d'ignorància mútua que volen desmuntar i un futur prometedor basat en la coneixença i l'intercanvi natural.

Mauresca Fracas Dub i Pirat's Sound Sistema comparteixen format musical, el sound system, amb el que disparen la música de la que ambdos grups són devots: la jamaicana. Reggae, roots, rocksteady i dancehall ben mesclats amb apunts mediterranis. Tots dos grups practiquen la seva música predilecta en la seva llengua natural: Pirat's Sound Sistema, en català, i Mauresca Fracas Dub, en llenguadocià. Si hi sumem el compromís mutu en les lluites socials, la dimensió irònica i punyent de les seves lletres i un esperit 100% combatiu i de base, acabarem d'entendre el perquè de la trobada.

L'espectacle: l'Allioli Clash, més de dues hores d'alternança constant per cantar les cançons del seu propi grup, o per cantar les de l'altre, o per cantar plegats els temes més significatius de totes dues bandes.

El myspace dels allioli clash