El 1r de maig 1886 als Estats Units, uns 340.000 treballadors engegaven una vaga, reivindicant la jornada laboral de vuit hores. Tres dies després, mentre s'acaba una manifestació antirepressiva, una bomba explota davant dels policies que tiren sobre els manifestants. La baralla fa una dotzena de morts. La policia arresta i condemna a mort vuit anarquistes, dels quals només dos eren presents al moment de l'explosió, i malgrat una mobilització internacional, quatre acaben penjats, mentre un altre se suïcida a la presó. Al juliol del 1889, la segona Internacional decideix a París de dedicar cada any el 1r de maig a una diada de lluita mundial.
Aquest dia de lluita serà recuperat diverses vegades. La darrera, sota el règim de Vichy, en feia a l'estat francès una ben trista «Fête du Travail», encara d'actualitat.
Per tant, l'Assemblea del Rosselló de Maulets ha decidit desmarcar-se, en aquest dia de lluita, dels qui han descuidat la història de les lluites socials, i que manifesten a Perpinyà en un esperit ben allunyat al dels treballadors de Haymarket: els reformistes de les grans centrals democràtiques franceses, i els diversos partits polítics que utilitzaran aquest 1r de maig per aconseguir uns resultats purament electoralistes.
Maulets Rosselló, com tots els companys i companyes dels Països Catalans, convoca doncs a Perpinyà, a una taula d'informació conjuntament amb Sud Etudiants, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, i el grup Puig Antich de la Coordinació dels Grups Anarquistes a partir de les 9h30 i després serem present a la manifestació.
Com cada 1r de maig sortim al carrer en defensa dels drets dels treballadors i contra les agressions de les multinacionals i del món empresarial. Des de mitjans de l’any 2008 i amb l’actual crisi del capitalisme, els qui posseeïxen el poder econòmic aprofiten la situació per a retallar drets socials i avançar cap a una reforma social; tot això amb l'aprovació del poder polític i la col·laboració del sindicalisme “oficial”. Per això és un dia important per demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi, sortint al carrer a manifestar la nostra protesta.
Hem pogut valorar com aquests que prometen constantment unes millores socials han pogut monopolitzar l'actualitat, i limitar fortament, en els darrers mesos, els moviments socials. Considerem que el poder fa servir aquest joc ridícul, i sense cap sorpresa, per reeixir a se consolidar i a fer oblidar, de manera subtil però brutal, els problemes econòmics, socials o mediambientals que patim tots, i especialment als Països Catalans. En particular destaquem les lluites estudiantils arreu del país que han estat tan represaliades.
1 comentari:
Iep!
Evidentment comparteixi en gran part l'anàlisi, però volia fer-vos remarcar que al contrari del que s'acostuma a dir, no estem vivint cap "crisi del capitalisme". Que es parli d'una crisa financera, encara... Que hi hagi una crisi social, simbolitzada pels tancaments d'empresa, molts acomiadaments, una precarització dels precaris, és cert.
Però en cap cas el capitalisme viu una crisi. Com cada X anys, se torna a actualitzar, a la manera d'un anti-virus que necessita regenerar-se i adaptar-se a noves realitats. Malauradament, històricament, el sistema de producció capitalista sempre ha sabut auto-regular-se quan era necessari. Amb una guerra, amb una crisi social com la d'avui dia. O més discretament, com quan l'alliberament suposat de les dones va passar per la seua integració al "món del treball", als anys 30, quan se necessitava més ma d'obra per regular la producció, etcètera.
Per resumir, qui pateix la crisi sem nosaltres, no és el capitalisme!
Pere
Publica un comentari a l'entrada