Participeu al concurs de fotografies i fotomuntatge!

El Centre Cultural Català - Casal Jaume 1er de Perpinyà en col.laboració amb la Plataforma per a la Dignitat de Catalunya nord proposen l'organització d'un concurs de fotografies o fotomuntatge sobre el tema de la campanya "350 anys del Tractat dels Pirineus, 350 anys de Resistència". Les fotografies o fotomuntatges seran exposats al Casal Jaume 1er de Perpinyà, 23 avinguda del Liceu, i posats a disposició d'altres entitats a posteriors exposicions.

Reglament

1. Les fotografies o fotomuntages s'hauran d'adreçar al

Centre Cultural Català - Casal jaume 1er

23, avinguda del Liceu

66000 Perpinyà

abans del 15 d'octubre del 2009

2. Els treballs s'han de presentar en format A4 o A3 en dos exemplars del mateix format, en blanc i negre o color.

3. No s'accepten els enviaments per Internet.

4. Es pot concòrrer individualment o col·lectivament.

5. Els treballs seran acompanyats de les dades dels autors (adreça, número de telèfon, correu electrònic...)

Els treballs seran exposats als locals del casal a partir del 20 d'octubre 2009, un jurat composat de personalitats deliberarà i atribuirà un primer, un segon i un tercer premi.

Els premis seran dotats amb:

* 1er premi 150 €uro i una subscripció d'un any a la revista Sapiens

* 2on premi 100 €uro i una subscripció d'un any a la revista sapiens

* 3er premi una subscripció d'un any a la revista Sapiens

L'entrega dels premis tindrà lloc el divendres 6 de novembre de 2009 al local del Casal en el transcurs del sopar tradicional dels premis Trinxeria i Segarra.

Els treballs un cop entregats restaran propietat dels organitzadors.

Les associacions o entitats que vulguin rebre l'exposició han de prendre contacte amb el Casal.

Per tot contacte concernint el concurs telefoneu a Bernat Cristòfol 0(033)6 72 71 20 80 o per correu electrònic a elcasalperpinya@gmail.com

Programa de la diada del 7 de novembre 2009, 350 anys de resistència!

Manifestació 350 anys : Dissabte 7 de novembre del 2009 a Perpinyà

Programa del dia :

Plaça de la República :

10h trobada d'entitats, estands animacions (a confirmar)

13h dinar popular

Plaça de Catalunya :

14h animacions diverses per la mainada amb gimcana, jocs reutilitzables…

16h sortida de la manifestació "Commemorem 350 anys"

Castellet :

18h parlaments

20h Marxa de torxes (fins a la casa Musical)

Casa Musical :

21h concerts

Presentació de la web 350anys.cat

Les nacions sense estat o sotmeses a estats dominants a l'hora de conèixer la seua història s'enfronten a la història oficial imposada per l'estat central.

El 7 de novembre 1659 significa la partició en dos del territori de la nació catalana. Això ni la història francesa, ni l'espanyola l'expliquen.

Aquesta web té com a objectiu recordar aquest capitol de la nostra història: el 7 de novembre del 1659, un tractat d'àmbit europeu que té conseqüències pel nostre país.

Qui sem, d'on venim, quin ha estat el nostre camí, quines en són avui les conseqüències… i on anem?

Comissió 350 anys
www.350anys.cat

11 de setembre del 2009

Plantem cara al capitalisme, seguem arran! [Països Catalans, 11/09/2009]

Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelona. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores.

Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espanyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet protagonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats.

Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il·legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodeterminació és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt.

Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversitat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els governants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs. Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho oblidem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat.

Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comportarà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els encarregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel·laran contra la injustícia.

Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per construir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capitalisme.
Perquè seguim amb el puny alçat, fent onejar les mateixes banderes de llibertat amb les que els nostres avis i àvies ompliren d'anhels i esperances la història d'un poble i una classe.

Amb més força que mai, construïm la Independència i la Revolució!
Plantem cara al capitalisme, seguem arran!
Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Països Catalans, 11 de setembre de 2009

Cicle de xerrades - Lluites contra les nuclears

El dia 23 d'agost passat es va tancar el cicle de xerrades organitzades per Maulets Rosselló a la Universitat Catalana d'Estiu. Aquesta xerrada va tractar de les lluites passades i actuals contra les nuclears als Països Catalans. Van participar el Josep Sabaté, que ens va presentar la campanya “Apaguem les nuclears” i el Pere Iu Baron que va fer un repàs de les lluites contra les nuclears a Catalunya Nord en els anys 70.

Des de les Terres de l'Ebre, vàries entitats uneixen els seus esforços a la campanya "Apaguem les nuclears", per la no renovació de les llicències de les centrals d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. La campanya es centra en la recollida de firmes. Podeu donar el vostre suport aquí.

El Pere Iu Baron va donar una visió de la lluita com la van viure els militants antinuclear en la dècada 70-80. Va explicar com van impedir, lluitant, que es crea una central nuclear a Paulilles, a Catalunya Nord. Ens va fer part de la seva experiència i acabà descrivint la gran marxa antinuclear de l'estiu 80, que va mobilitzar tots els Països Catalans en contra del nuclear i que es va acabar a Ascó.

Trobareu en la nostra galeria Picasa tot una sèrie de fotos d'aquesta marxa.

L’energia nuclear té efectes molt nocius sobre la salut i el medi ambient, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fins als residus.

Amb les lluites passades i presents, a Catalunya Nord, a les Terres de l'Ebre i arreu dels Països Catalans, lluitem a favor d'un nou model energètic. Les alternatives són possibles i les cal combinar segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres productors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, una política d’estalvi energètic.

Cicle xerrades - Acció<>Repressió

El 18 d'agost, va començar el cicle de xerrades organitzat per Maulets Rosselló en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu.

En resposta a la repressió del Pere i del Yann a la Universitat de Perpinyà, es va fer una xerrada sobre els casos de repressió als Països Catalans i les alternatives per respondre-hi. Després d'haver fet un punt sobre el Pla Bolonya, l'Eudald Calvo va explicar la repressió que van patir els estudiants a les universitats de Barcelona i particularment el cas dels expedientats de la UAB. El Tomàs Sayes, que va fer la vaga de fam per la universitat pública, ens ha explicat perquè i com es va arribar a fer-la. El Martí Majoral, membre del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, va acabar donant una visió més general de les lluites antirepressives i del paper que pot tenir la seva organització.

Si la repressió té per objectiu trencar les lluites, cal tenir present que cada vegada més té l'efecte contrari quan se sap trobar respostes adequades.

Una cinquantena de persones van assistir a l'acte.